Montse Barderi fa un cant a l'amor i la vida amb la novel·la 'El mar, que brilla i riu'

29/09/2025 - Xavier Rosell / NoticiasClave.net

Montse Barderi, a la presetación de 'El mar, que brilla i riu' a la llibreria La Llar del llibre. Foto: © Bet Palomés.

La periodista i escriptora sabadellenca Montse Barderi ha publicat la novel·la 'El mar, que brilla i riu' (Columna, 2025), un relat poètic i ple de matisos qué té com a rerefons la vida, l'amor i l'envelliment personal que comporta el pas inexorable del temps i l'impacte que té en els humans —en aquest cas una dona de procedència humil, la Daniela—, davant l'eternitat infinita d´un mar que observa i sent, fins al punt de tenir emocions i elements de judici.

La Barderi utilitza amb enginy i perícia el recurs literari de fer parlar el mar, d'humanitzar-lo, i fins i tot de tot tenir la capacitat d'enamorar-se de criatures mortals. És justament el que passa en aquesta narració: el mar, amb tota la seva immensitat, es fixa en la Daniela, i intenta acostar-s'hi a través de senyals que li són inherents, com els canvis de colors o les onades, i més endavant ho fa amb la seva pròpia veu, que només pot escoltar la protagonista. A més, el mar fa de narrador, parla en primera persona d'ell mateix i de com som els humans —aquí convergeix el problema ecològic— i, sobre tot, parla dels seus sentiments envers la Daniela. A la presentació que va tenir lloc a La Llar del Llibre de Sabadell el proppassat 22 de setembre, Montse Barderi va explicar que “el mar és un company. Hi pots anar a pensar i sentír coses. La meva germana, amb 70 anys fets, va anar a viure a un poble coster, Calella de Palafrugell, i quan la trucava em parlava del mar com si fos el seu company. Em deia: Avui s´ha llevat content. Avui está nerviós. També he vist que moltes dones, quan es jubilen, decideixen instal.lar—se al costat del mar. Tot això em va fer pensar i vaig decidir que escriuria una novel.la amb un mar que tingués la capacitat de ser narrador i protagonista a la vegada”. Un protagonisme que a l'argument comparteix amb la Daniela, una dona menuda d'origen peruà—aquí també s´hi avenen temes com la immigració i el rebuig social—, que de nena es objecte de maltractament i menyspreu per part dels seu entorn i que, malgrat tot, lluita per sortir del cau i, amb molt d´esforç, aconsegueix ser metge especialista en cirurgia estètica. “la Daniela pateix la lluita per sentir-se acceptada, els problemes de la clase treballadora per guanyar—se la vida dignament i prosperar, i finalment simbolitza l'obssesió de molta gent per la bellesa, per sentir-se millor davant d´uns patrons estètics establerts, passant moltes vegades pel quiròfan”, conclou l'autora. Però els missatges primerencs tenen més a veure amb l'amor romàntic i un desencant que, amb la perspectiva del temps, fa veure a la Daniela altres meravelles que té a l'abast, com ara el mar, amb qui viu una relació d'amor tan interactiva com desigual, amb moments de dubte i contradicció, i altres de pletòrics.

Polifacètica Barderi

Montse Barderi treballa a la regidoría de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, i és escriptora, filòsofa i periodista cultural. Ha publicat 13 llibres que van des de l’assaig (“Manual d´amor aristotèlic per a dones del segle XXI”) i la literatura infantil fins la novel.la pròpiament dita, gènere del qual ha publicat sis exemplars. L’any 2019 va rebre el premi Prudenci Bertrana per 'La memòria de l'aigua', un llibre amb trets autobiogràfic. Posteriorment va publicar 'La vida autèntica' i 'La Teresa se'n va a la lluna', i ara l'esmentat 'El mar, que brilla i riu'. A més, col.labora en diferents col.loquis radiofònics i televisius —és tertuliana fixa al programa 'La Selva' de TV3, que presenta el seu amic Xavier Grasset—, i ha estat coordinadora dels actes que hi ha hagut a Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana l´any 2024. Montse Barderi també ha estat comissària de l’Any Teresa Pàmies, del Festival MOT 2025 i patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Montse Barderi hace un canto al amor y la vida con la novela 'El mar, que brilla y riu'

Barderi utiliza con ingenio y pericia el recurso literario de hacer hablar el mar, de humanizarlo, e incluso de tener la capacidad de enamorarse de criaturas mortales. Es justamente lo que ocurre en esta narración: el mar, con toda su inmensidad, se fija en Daniela, e intenta acercarse a él a través de señales que le son inherentes, como los cambios de colores o las olas, y más adelante lo hace con su propia voz, que sólo puede escuchar a la protagonista. Además, el mar hace de narrador, habla en primera persona de sí mismo y de cómo somos los humanos -aquí converge el problema ecológico- y, sobre todo, habla de sus sentimientos hacia Daniela. En la presentación que tuvo lugar en La Llar de Llibre de Sabadell el pasado 22 de septiembre, Montse Barderi explicó que "el mar es un compañero. Puedes ir a pensar y oír cosas. Mi hermana, con 70 años cumplidos, fue a vivir a un pueblo costero, Calella de Palafrugell, y cuando la llamaba me hablaba del Hoy como si. está nervioso. También he visto que muchas mujeres, cuando se jubilan, deciden instalarse junto al mar. Todo esto me hizo pensar y decidí que escribiría una novela con un mar que tuviera la capacidad de ser narrador y protagonista”. Un protagonismo que en el argumento comparte con Daniela, una mujer pequeña de origen peruano —aquí también se llevan a cabo temas como la inmigración y el rechazo social—, que de niña es objeto de maltrato y desprecio por parte de su entorno y que, a pesar de todo, lucha por salir de la madriguera y, con mucho esfuerzo, consigue ser médico especialista. “Daniela sufre la lucha por sentirse aceptada, los problemas de la clase trabajadora por ganarse la vida dignamente y prosperar, y finalmente simboliza la obsesión de mucha gente por la belleza, por sentirse mejor ante unos patrones estéticos establecidos, pasando muchas veces por el quirófano”, concluye la autora. Pero los mensajes tempranos tienen más que ver con el amor romántico y un desencanto que, con la perspectiva del tiempo, hace ver a Daniela otras maravillas que tiene a su alcance, como el mar, con quien vive una relación de amor tan interactiva como desigual, con momentos de duda y contradicción, y otros pletóricos.

Polifacética Barderi

Montse Barderi trabaja en la concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sabadell, y es escritora, filósofa y periodista cultural. Ha publicado 13 libros que van desde el ensayo (“Manual de amor aristotélico para mujeres del siglo XXI”) y la literatura infantil hasta la novela propiamente dicha, género del que ha publicado seis ejemplares. En 2019 recibió el premio Prudenci Bertrana por 'La memoria del agua', un libro con rasgos autobiográfico. Posteriormente publicó 'La vida auténtica' y 'Teresa se va a la luna', y ahora el mencionado 'El mar, que brilla y ríe'. Además, colabora en diferentes coloquios radiofónicos y televisivos —es tertuliana fija en el programa 'La Selva' de TV3, que presenta su amigo Xavier Grasset—, y ha sido coordinadora de los actos que ha habido en Sabadell como Capital de la Cultura Catalana en el año 2024. Montse Baresi también Festival MOT 2025 y patrona fundadora de la Fundación Maria-Mercè Marçal.